Gesmil 1. Llengua i literatura

Els éssers humans som socials: no sols ens comuniquem, sinó que hem creat un sistema de comunicació molt complex que utilitzem per a expressar el que pensem, el que desitgem, els conceptes més abstractes, etc. És el que s'anomena llenguatge i la seua realització és la llengua. Gràcies a aquesta facultat les persones som capaces de pensar i de donar nom a les coses i als éssers vius. [...]

Els humans no sols hem creat un tipus de comunicació oral complex, sinó que fins i tot hem arribat a fixar els diversos sons de la llengua per escrit. Partint del fet que la llengua oral és espontània i, per tant, no segueix unes regles estrictes, cal que a l'hora de fixar-la per escrit ens basem en unes regles. La raó d'això és ben simple: un text escrit no pot reproduir-ne exactament un d'oral perquè costaria molt d'entendre. [...]

Fer la descripció d'un paisatge, d'una persona, d'un animal o d'objectes és com fer-ne un dibuix, una pintura o una fotografia: són imatges estàtiques. Una descripció literària, com un quadre o una fotografia, sempre és subjectiva: primer, per la tria que fa l'autor del tema; en segon lloc, per la manera de presentar-lo i, finalment, per la perspectiva amb què la fa.

Un treball ben presentat és com una taula ben parada: invita a llegir-lo. Imagina't amb quina bona disposició llegirà el teu treball la persona que l'ha de jutjar si el presentes com cal. Aquesta és la primera característica important que ha de tenir qualsevol treball escolar. La segona característica, i més important, és la manera com exposes el tema. [...]

Un text narratiu, o narració, és aquell en què algú relata o explica uns fets. Una narració pot ser real o inventada, però l'aspecte que analitzem aquí es refereix a la manera en què està escrita, la tècnica narrativa. Els aspectes que cal considerar a l'hora d'estudiar les tècniques narratives són l'estructura de la història, l'espai on transcorre, el temps i el ritme. [...]

Una història la narra sempre algú, però ho pot fer de moltes maneres. Per exemple, pot fer-ho com si els seus ulls i les seues orelles foren una càmera de cine i explicar tot allò que veu i que sent. Així és com es narren les novel·les Madame Bovary, de Gustave Flaubert, i Guerra i pau, de Lev Tolstoi. [...]

Un text literari es caracteritza per la utilització d'una colla de recursos que el fan diferent de qualsevol altre text: són el que anomenem tècniques literàries i figures retòriques. La manera més clara per a poder decidir si un text és literari o no és comparant-lo amb un que segur que no ho és; per exemple, els textos expositius d'un llibre de text, les instruccions d'una guia, etc.

Es considera que hi ha tres gèneres literaris bàsics pel que fa a la forma com estan escrits: la poesia, la novel·la (o prosa) i el teatre. La característica principal de la poesia és que sol estar escrita en vers. Presenta una llengua elaborada i s'expressa per mitjà d'imatges i figures. La novel·la i el teatre presenten històries en les quals es crea un conflicte que es resol al final. [...]

Si vas al teatre a veure una tragèdia t'adonaràs que, independentment de l'època que fou creada, hi ha un contingut invariable: l'essència de l'ésser humà. La tragèdia ens dóna l'oportunitat d'aprofundir en nosaltres mateixos, de conéixer-nos, d'entendre més bé sentiments i conflictes profunds. Aquesta gran creació de l'època clàssica grega ha anat evolucionant al llarg del temps gràcies, sobretot, a l'impuls d'uns determinats dramaturgs. [...]

Sembla que la comèdia, que en grec vol dir una cosa així com "cant del dia de festa", té un origen popular. Es representaven personatges còmics populars, com el fartó, el fava, el coix o el que té algun altre defecte físic, evidentment disfressats d'una manera ridícula. [...]

Segur que molt aviat serà una realitat de cada dia mantenir una conversa amb una altra persona, o amb més i tot, per telèfon o per ordinador veient-se les cares. Ara ja es pot fer, però no és molt freqüent encara. De moment, el que sí que funciona és la conversa a través del xat i els missatges de text enviats amb el mòbil. [...]

El segle XX va ser el segle de la implantació de la imatge, fixa o en moviment, com a forma imperant de comunicació: la publicitat, el cinema, la televisió, les fotonovel·les i els còmics. La unió de text escrit o oral amb imatge ha comportat el naixement d'un llenguatge nou, específic per a cada una d'aquestes modalitats, però amb uns trets comuns. [...]