Nou Àgora 2. Ciències socials, geografia i història

L'islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, és a a dir, que creu en un Déu únic, Al·là. Segons els seus seguidors, va ser transmesa als éssers humans per mitjà d'un profeta anomenat Mahoma. La nova religió va començar a ser predicada per Mahoma a l'Aràbia del segle VII, d'on era originari. [...]

En l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental es va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i hongaresos. [...]

Entre els segles XII i XIV, de resultes de les millores en l'agricultura i de l'augment de la població, a Europa es va iniciar un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Les ciutats van passar a ser un centre de producció artesana i d'intercanvi de productes. S'hi va desenvolupar una burgesia pròspera (comerciants, artesans, banquers) que governava la ciutat. [...]

Introducció En el segle VIII, una bona part de la Península Ibèrica havia estat ocupada per un exèrcit islàmic que hi va establir un estat molt poderós: Al-Andalus. En les zones muntanyoses de la Serralada Cantàbrica es va refugiar una població insubmissa que es va oposar a la conquista i que va fundar el regne d'Astúries en el segle VIII. [...]

Durant els segles XII i XIII es van consolidar els quatre regnes cristians de la Península Ibèrica: Portugal, Castella i Lleó, Navarra i la Corona d'Aragó. Aquests regnes van ocupar militarment nous territoris musulmans, excepte el regne de Granada, i van repoblar les terres conquistades. L'expansió militar va enfortir els dos grans estats de la Península: la Corona de Castella i la Corona d'Aragó. [...]

La Comunitat Valenciana rep una doble herència del seu passat medieval: la que prové d'Al-Andalus i la que es va forjar a partir de la conquista cristiana i la seua integració a la Corona d'Aragó. Durant segles (del VIII al XII), el territori valencià va estar plenament integrat en la societat i l'economia islàmiques. [...]

L'expansió econòmica dels segles XV i XVI va anar acompanyada del sorgiment d'una nova manera d'entendre el món: l'Humanisme. Els humanistes reivindicaven l'herència de l'Antiguitat grecoromana i van situar l'ésser humà en el centre de totes les seues reflexions. Un esperit crític renovat va impregnar el món de les creences: es va escampar una religiositat més personal i es criticaven la corrupció i els abusos de l'Església. [...]

La monarquia dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran, va ser l'origen de l'Estat modern en els regnes hispànics. Amb la unió matrimonial d'aquests dos monarques es van unir sota una mateixa Corona els dos estats més grans de la Península Ibèrica: el de Castella i el d'Aragó. Però aquesta unió no va comportar la creació d'un Estat unitari perquè es van mantenir vigents les lleis i les institucions de cada regne. [...]

Cap a la darreria del segle XV, el progrés en la construcció de vaixells (caravel·les) i en les tècniques de navegació va permetre que els navegants europeus es llançaren al descobriment de noves rutes marítimes. [...]

Al començament del segle XVI Carles I, nét dels Reis Catòlics, va ocupar el tron de la monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada d'Habsburg o d'Àustria. Carles I i son fill Felip II van governar sobre un imperi immens format per les possessions europees i pels territoris americans incorporats a la Corona de Castella. [...]

El segle XVII a Europa va ser una època de crisi i de transformacions econòmiques. Així, durant aquesta centúria es van produir crisis agràries i epidèmies que van dificultar el creixement de la població. Però, alhora, també es van desenvolupar el comerç marítim i la producció de manufactures, que van fer augmentar la influència i el poder de la burgesia. [...]

Cap la darreria del segle XV, amb la unió dinàstica de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, el Regne de València va passar a formar part de la nova monarquia hispànica establida pels Reis Catòlics, que pretenien reduir el poder de la noblesa i reforçar la uniformitat política i religiosa dels diversos regnes peninsulars. [...]

La població és el conjunt de persones que habiten un territori, i la ciència que l'estudia és la demografia. [...]

Espanya és un país poc poblat comparat amb altres països europeus. No obstant això, durant el segle XX i fins als nostres dies, la població espanyola ha experimentat un gran creixement. Al començament del segle XX, la població d'Espanya no arribava als 19 milions d'habitants, mentre que actualment compta amb quasi 47,2 milions de residents, dels quals 5,1 milions viuen a la Comunitat Valenciana. [...]

Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seues activitats, i canvien amb el pas del temps. Actualment, la majoria de les ciutats centralitzen una sèrie de funcions urbanes i un gran nombre de serveis. El procés d'urbanització, al començament del segle XXI, afecta el conjunt del planeta, de manera que la població que viu en les ciutats ja és més nombrosa que la que viu en el camp. [...]

Una de les característiques principals de les societats humanes en el món de hui és la notable diversitat que presenten. Aquesta diversitat té l'origen en factors de tipus històric, polític, econòmic, cultural, religiós i, fins i tot, lingüístic, que han fet que les regions del nostre planeta evolucionen i s'organitzen de maneres molt variades. [...]