Medi 5. Natural, social i cultural

Europa està situada a l'hemisferi nord de la Terra. Té una extensió de 10500000 km2 i és el segon continent més petit del planeta. El nostre continent limita: Al nord, amb l'oceà Glacial Àrtic. A l'est, amb Àsia. A l'oest, amb l'oceà Atlàntic. Pel sud, el mar Mediterrani i l'estret de Gibraltar el separen d'Àfrica, i el Caucas i el mar Negre el separen d'Àsia. [...]

Espanya és un país d'Europa. La major part del seu territori està situat a la Península Ibèrica, al sud-oest del continent. També formen part del territori espanyol les Illes Balears, les Illes Canàries i les ciutats nord-africanes de Ceuta i Melilla. Així, Espanya té una extensió total de 505990 km2. La serralada dels Pirineus separa Espanya de la major part d'Europa, i l'estret de Gibraltar la separa del continent africà. [...]

El territori de Catalunya es troba al nord-est de la Península Ibèrica. El seu relleu es caracteritza per la presència de les muntanyes dels Pirineus, al nord, de les Serralades Litorals disposades de forma paral·lela al mar, i de les zones de plana, entre les quals sobresurt la Depressió Central. La costa del nord de Catalunya presenta penya-segats de petita alçada, platges estretes i cales. [...]

Catalunya té un clima mediterrani, amb hiverns poc freds, primaveres i tardors suaus, i estius calorosos. Les precipitacions són, en general, irregulars, i l'estiu sol ser sec. A Catalunya la vegetació que predomina és el bosc d'alzina, pi mediterrani, roure, faig, pi roig i pi negre, la màquia i la garriga. [...]

Catalunya té més de 7,5 milions d'habitants. La major part d'aquesta població es concentra a la ciutat de Barcelona i rodalies. Fora d'aquesta àrea destaquen pel volum de població algunes capitals de comarca, com Girona, Lleida, Tarragona, Reus. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques del Pirineu. [...]

El territori espanyol està organitzat en 17 comunitats autònomes i dues ciutats amb una administració especial, Ceuta i Melilla. Cada Comunitat Autònoma té uns òrgans de govern que s'encarreguen d'organitzar i de dirigir els afers de la Comunitat. La Generalitat és la institució de govern de Catalunya. Està formada pel Parlament, el Govern i el President. [...]

La història és l'estudi dels fets del passat i de l'evolució de les formes de vida de la humanitat des dels seus orígens fins als nostres dies. La història ens explica com vivien els homes i les dones del passat. El pas del temps La història de la humanitat abasta milions d'anys. [...]

La Prehistòria és el primer gran període de la humanitat i va durar milions d'anys. Aquest període comença amb l'aparició dels primers éssers humans damunt la Terra i s'acaba amb la invenció de l'escriptura. Com que no hi ha documents escrits d'aquesta època, tot el que en sabem prové de l'estudi de les restes materials que s'han conservat fins avui. [...]

En aquella època, la Península Ibèrica l'habitaven els pobles celtes i els pobles ibers. Aquests darrers estaven instal·lats al litoral mediterrani. Mentrestant, a la Península Itàlica els poderosos romans es començaven a imposar sobre altres pobles. Al segle III a.C., per mitjà de moltes guerres, els romans van conquerir la Península Ibèrica i la van convertir en una altra província de Roma que van anomenar Hispània. [...]

L'any 711 un exèrcit de musulmans del nord d'Àfrica va conquerir gairebé tota la Península Ibèrica i van crear Al-Andalus. Al cap de poc temps, al nord de la Península hi van sorgir uns petits regnes cristians que, amb els segles, van anar guanyant terres a Al-Andalus. [...]

Catalunya està poblada des de fa milers d'anys. Els primers pobladors van viure en coves i abrics i, més tard, van construir poblats, com el de la Draga (Banyoles). S'han conservat restes d'art rupestre, com ara les del Cogul (les Garrigues), de ceràmica i megàlits. Des de l'inici del I mil·lenni les nostres terres estaven habitades per pobles ibèrics. [...]

A la Terra hi habita una gran varietat d'éssers vius: des d'éssers microscòpics molt simples, com els microbis, fins a animals tan grossos i complexos com els elefants. Malgrat les diferències que hi ha entre ells, tots els éssers vius són capaços de dur a terme el mateix tipus d'activitats. També tots els éssers vius comparteixen una organització interna molt complicada, constituïda per les mateixes estructures: les cèl·lules. [...]

D'entre tots els grans grups d'éssers vius, el dels animals és el que coneixem més bé. La causa d'això és que nosaltres, i també els éssers que s'assemblen més a la nostra espècie, com els gossos i els cavalls, pertanyem a aquest regne. Però hi ha molts altres organismes que també són animals i que són diferents d'aquests que hem anomenat. Sigui com sigui, tots els animals comparteixen unes quantes característiques importants. [...]

Quan en una conversa corrent parlem de plantes, normalment ens referim a aquelles que tenen arrel, tija i fulles. Però, en sentit científic, les paraules planta o vegetal designen un grup molt més ample d'éssers vius, que inclou tant els arbres més grans com les algues aquàtiques més delicades. Una característica fonamental de les plantes és que són els únics éssers vius pluricel·lulars capaços de fabricar-se el propi aliment. [...]

Els fongs són un grup important d'éssers vius, que inclou les floridures i els bolets. Els fongs són diferents dels animals i de les plantes. De la mateixa manera que els animals, els fongs s'alimenten de la matèria orgànica d'altres organismes. Però, com les plantes, els fongs no es poden desplaçar. Els fongs viuen en llocs humits. La majoria s'alimenten de restes vegetals (fulles, troncs, etc.) o de restes animals. [...]

Ja saps que tots els éssers vius es reprodueixen, és a dir, originen altres organismes semblants a ells. En aquesta unitat aprendràs com va ser el procés de reproducció que va originar la teva vida. On eres abans de néixer? Dintre del cos de la teva mare, on gaudies d'un abric excel·lent i de protecció. Hi vas estar nou mesos, durant els quals el teu cos es va anar formant i creixent. [...]

Potser has tingut la sort de veure néixer una cria de mamífer directament del cos de la seva mare, o com un pollet sortia de l'ou. Però, què passa abans del naixement? A la unitat anterior has après com ens reproduïm els éssers humans i, probablement, et deus haver preguntat si els altres animals també es reprodueixen sexualment. [...]

A la unitat anterior has après que, en general, els animals es reprodueixen sexualment, és a dir, per mitjà de la unió d'una cèl·lula procedent del pare amb una altra que procedeix de la mare. Passa una cosa semblant en les plantes? També tenen un pare i una mare? En aquesta unitat estudiarem principalment la reproducció en les plantes fanerògames, és a dir, aquelles que tenen els òrgans reproductors a les flors. [...]

Si et fixes atentament en el teu entorn, t'adonaràs que tot allò que ens envolta té una característica comuna: tot és fet de matèria. La matèria es pot trobar a la natura en estat gasós, com l'aire, en estat líquid, com l'aigua, o en estat sòlid, com les roques. L'aire, l'aigua i les roques són diferents perquè són fets amb diferents tipus de matèria, és a dir, amb el que anomenem substàncies. [...]

La font d'energia principal per a la Terra és el Sol. Gràcies a la llum i a la calor que arriba al nostre planeta, les plantes i els animals poden créixer, desenvolupar-se i viure-hi. La calor o energia tèrmica té altres efectes: augmenta la temperatura dels cossos i en modifica el volum. [...]