Nou Cives 1. Ciències socials, geografia i història

El Sol és un estel, de dimensions mitjanes, situat en un extrem de la galàxia anomenada Via Làctia. Els estels són astres amb llum pròpia al voltant dels quals giren els planetes i els seus satèl·lits. La Via Làctia és una dels milions de galàxies que hi ha a l'Univers. Anomenam Univers el conjunt de cossos celestes i l'espai que els conté. [...]

Un mapa és la representació d'una part o de tota la Terra. La cartografia és la ciència que s'encarrega d'elaborar els mapes. Antigament, la confecció dels mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d'observacions sobre el terreny i per mitjà de càlculs matemàtics molt complicats. [...]

Al nostre planeta les terres es troben repartides en diversos continents o grans masses de terra que emergeixen o sobresurten dels oceans i els mars. Tot i que hi ha cinc grans masses continentals (Àfrica, Amèrica, Euràsia, Oceania i Antàrtida), habitualment dividim la Terra en sis continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i l'Antàrtida. [...]

L'aigua és la substància més abundant que hi ha a la Terra, perquè ocupa les tres quartes parts de la superfície del planeta. La podem trobar en estat sòlid (gel), líquid (aigua) i gasós (vapor). L'aigua es presenta a la Terra en forma d'aigua dolça i aigua salada. Tanmateix, la proporció de cadascuna és molt desigual: el 97,21% de l'aigua de la Terra és salada i només el 2,79% és dolça. [...]

Els fenòmens atmosfèrics (temperatura, humitat, precipitacions, pressió atmosfèrica i vent) influeixen en el temps i en el clima i es produeixen a la troposfera, és a dir, la part baixa de l'atmosfera. El temps es refereix a la situació de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats. Així doncs, per exemple, deim que avui fa calor a Sevilla o que està plovent a París. [...]

Els paisatges poden ser naturals i humanitzats. El paisatge natural es caracteritza pel predomini d'elements originals del medi i l'escassa o nul·la intervenció humana. Però, en l'actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural, perquè els éssers humans hem actuat sobre el medi i l'hem transformat. Per això, quan parlam de paisatge ens referim al medi natural i a la seva interrelació amb l'acció humana. [...]

Al continent europeu hi ha una gran diversitat de climes i de paisatges: oceànic, mediterrani, continental, polar i d'alta muntanya. Aquesta diversitat és deguda a les grans diferències latitudinals i a les diverses altituds del relleu, a la proximitat o la llunyania dels oceans i dels mars, a l'existència de molts mars i moltes penínsules i, sobretot, a la influència dels corrents marins. [...]

Després de la Segona Guerra Mundial, el creixement del consum, l'expansió de les ciutats i de la indústria, l'aplicació de tècniques agrícoles avançades, el desenvolupament dels transports, etc., han accelerat i intensificat l'impacte humà sobre el medi ambient. [...]

Les Illes Balears es troben al centre-oest de la Mediterrània occidental, enfront del llevant peninsular. Les Balears tenen una extensió de 5014 km2 i estan formades per un conjunt de gairebé 150 illes i illots que s'agrupen en dos subconjunts. L'un és constituït per les illes de Mallorca, Menorca, Cabrera i d'altres illes menors. [...]

La Prehistòria abraça un període llarg de temps que comença amb l'origen de l'espècie humana, ara fa més de dos milions d'anys, i s'estén fins a l'aparició de l'escriptura (3500 a.C.). Durant mil·lennis, els éssers humans varen anar canviant d'aspecte físic i varen aprendre a fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se, etc. [...]

Fa uns 6000 anys, les millores agrícoles varen facilitar l'aparició de societats més pròsperes i complexes. A més, molts de llogarets neolítics es varen transformar en ciutats i varen sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes. L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels rius Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia, i del Nil, a Egipte. [...]

La civilització grega va néixer a les costes de la península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i després es va difondre per una gran part del litoral mediterrani. Els grecs es varen organitzar en petites ciutats independents: les polis. Tot i que eren autònomes, totes les polis gregues estaven unides per dos lligams culturals molt forts: una mateixa llengua i una mateixa religió. [...]

Es creu que el poblament de les illes Balears es va produir a partir del VIII mil·leni a.C. Ara bé, a mitjan II mil·leni a.C. hi va haver una ruptura a la Prehistòria de les illes, relativament homogènia fins aquells moments. La problable arribada d'una onada migratòria va donar un nou rumb al desenvolupament de Mallorca i Menorca, on s'inicià la cultura talaiòtica, caracteritzada per l'ús de grans blocs de pedra en les construccions. [...]

Roma va ser, durant molt de temps, una petita ciutat de la península Itàlica governada per una monarquia. Però al segle VI a.C. els seus habitants varen expulsar els reis i es varen constituir en República. Després de nombroses guerres, Roma es va apoderar de les terres que envoltaven la Mediterrània des de la Península Ibèrica fins a l'Orient, i varen convertir aquesta mar en el Mare Nostrum. [...]

La cultura creada pels antics grecs i romans és un dels grans patrimonis de la humanitat i la base de la nostra cultura occidental. Els grecs varen ser un poble preocupat per l'ésser humà, pel saber, per l'art i per l'organització de la societat. I a Grècia varen néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern. Els romans, en canvi, varen ser un poble més pràctic. [...]

A la fi del mil·lenni I a.C., la Península Ibèrica estava habitada per pobles celtes i ibers. A Mallorca i Menorca hi continuaven assentades les comunitats talaiòtiques, mentre que a Eivissa s’hi desenvolupava la cultura púnica. Al segle III a.C. la zona oriental de la Península Ibèrica va esdevenir un territori de gran importància estratègica en l'enfrontament entre Roma i Cartago. [...]

Amb l'esfondrament de l'Imperi Romà al llarg del segle V, es va fragmentar la unitat del Mediterrani. I després de la desaparició definitiva de l'Imperi Romà d'Occident a conseqüència de les invasions dels bàrbars (visigots, francs, vàndals, sueus) varen sorgir nombrosos regnes germànics. [...]