Nou Gesmil 4. Llengua i literatura

Cap a la segona meitat del segle XIX es produeix una recuperació de la tradició literària autòctona. L'any 1833 es publica una primera mostra de poesia romàntica en la nostra llengua amb dignitat literària, l'oda "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau. Després, autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà escriuen obres de qualitat i internacionalitzen la nostra literatura. [...]

Cap la fi del segle XIX, amb l'objectiu de modernitzar la nostra cultura seguint els models europeus, es va formar un moviment anomenat Modernisme. El mot modernista el va utilitzar per primera vegada el 1893 la revista L'Avenç per a expressar la seua voluntat de no quedar al marge dels moviments culturals europeus. El poeta Joan Maragall és el màxim representant literari d'aquest moviment. [...]

Al final del segle XIX es produeix a Europa una renovació del llenguatge teatral gràcies, sobretot, a l'obra de dos dramaturgs: Ibsen i Maeterlinck. El teatre s'orienta més cap a l'anàlisi del món interior i les circumstàncies que envolten l'ésser humà. A casa nostra les noves tendències teatrals europees van influir decisivament en el Modernisme, moviment que va proporcionar dramaturgs de primera fila com Santiago Rusiñol i Adrià Gual. [...]

El Noucentisme és un moviment polític i cultural que s'inicia l'any 1906. En literatura, el moviment noucentista propugnava l'obra ben feta pel que fa a la forma; pel que fa al fons, la poesia, el gènere per excel·lència, havia de tractar els grans temes universals: l'amor, el pas del temps, la cultura, etc.

Les avantguardes se succeeixen per tot Europa a partir dels anys deu del segle XX. Comporten una renovació estètica sense precedents perquè qüestionen elements que fins aleshores ningú no havia posat en dubte: la percepció que tenim de les coses, la dimensió no racional de l'ésser humà, el concepte mateix de bellesa i d'art. La nostra cultura va ser especialment receptiva dels diversos moviments d'avantguarda. [...]

El dramaturg en la nostra llengua més important de la primera meitat del segle XX és Josep Maria de Sagarra, amb un teatre popular que tingué molt èxit. Més endavant, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo i Joan Brossa experimenten amb noves tècniques dramàtiques. Recentment, destaquen autors com Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera. Entre els assagistes destaquen Josep Pla, Joan Fuster i Joan Francesc Mira.

Al començament del segle XX la novel·la realista entra en crisi a Europa. Ara passa al primer pla literari l'anàlisi de la vida interior dels personatges. A casa nostra hi ha autors de renom, com Josep Maria de Sagarra o Miquel Llor, que continuen cultivant el realisme, tot i que també trobem l'obra de Carles Soldevila, que s'insereix dins dels nous corrents narratius. [...]

La narrativa europea de la segona meitat del segle XX comença marcada per la Segona Guerra Mundial. L'existencialisme es converteix en el corrent filosòfic i literari d'aquesta primera època. Els autors sovint reflexionen amb esceptisme i ironia sobre l'absurd, les contradiccions de l'ésser humà i sobre les relacions del jo amb un món que no s'acaba d'entendre. [...]

En la segona meitat del segle XX es posà de moda un tipus de poesia que fou qualificada de realisme poètic: l'obra del poeta havia de reflectir el compromís amb la societat. Autors com Pere Quart, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol van obrir nous camins a la nostra poesia, tant pel que fa a la forma com al fons. En el tombant del segle XX al XXI destaca l'obra poètica de Lluís Alpera i Marc Granell.

El cine i la literatura tenen molts punts en comú. Es pot dir que són llenguatges paral·lels. Tant l'un com l'altre volen narrar històries, per bé que amb recursos diferents: la literatura recorre a la paraula, mentre que el cine, a més d'aquesta, disposa d'altres recursos específics, com el so i la imatge. El cine sovint recorre a obres literàries i en fa adaptacions. [...]