Nou Ginesta 4. Llengua catalana i literatura

A la fi del segle XIX la Renaixença ja havia perdut empenta. Intel·lectuals, artistes i escriptors consideraven antiquada aquella etapa. Amb l'objectiu de modernitzar la cultura catalana seguint els models europeus es va formar un moviment anomenat Modernisme. [...]

Al final del segle XIX es produeix a Europa una renovació del llenguatge teatral, gràcies, sobretot, a l'obra de dos dramaturgs: Ibsen i Maeterlinck. El teatre s'orienta més cap a l'anàlisi del món interior i les circumstàncies que envolten l'ésser humà. A Catalunya les noves tendències teatrals europees van influir decisivament en el Modernisme, moviment que va proporcionar dramaturgs de primera fila com Santiago Rusiñol i Adrià Gual. [...]

El Noucentisme és un moviment polític i cultural que s'inicia l'any 1906. Cal destacar tres figures que impulsen aquest moviment: Enric Prat de la Riba, Eugeni d'Ors i Josep Carner. Durant el Noucentisme a Catalunya es va crear una xarxa de museus i de biblioteques, es va reformar l'ensenyament primari i els ensenyaments tècnics i es va fer la normativització de la llengua.

Les avantguardes se succeeixen per tot Europa a partir dels anys deu. Comporten una renovació estètica sense precedents perquè qüestionen una sèrie d'elements que fins aleshores ningú no havia posat en dubte: la percepció que tenim de les coses, la dimensió no racional de l'ésser humà, el concepte mateix de bellesa i d'art. [...]

Al segle XX es plantegen nous temes en el món del teatre: el sentit de l'existència, l'absurd de la condició humana i les situacions de marginalitat. El dramaturg català més important de la primera meitat del segle XX és Josep Maria de Sagar­ra, amb un teatre popular que tingué molt èxit. Més endavant, el teatre català es va sofisticant. [...]

Al començament del segle XX la novel·la realista entra en crisi a Europa. Ara passa al primer pla literari l'anàlisi de la vida interior dels personatges. A Catalunya hi ha autors de renom, com Josep Maria de Sagarra o Miquel Llor, que continuen conreant el realisme, tot i que també trobem l'obra de Carles Soldevila, que s'insereix dins dels nous corrents narratius. [...]

La narrativa europea de la segona meitat del segle XX comença marcada per la Segona Guerra Mundial. L'existencialisme es converteix en el corrent filosòfic i literari d'aquesta primera època. Els autors sovint reflexionen amb esceptisme i ironia sobre l'absurd, les contradiccions de l'ésser humà i sobre les relacions del jo amb un món que no s'acaba d'entendre. [...]

A la segona meitat del segle XX es posà de moda un tipus de poesia que fou qualificada de realisme poètic: l'obra del poeta havia de reflectir el seu compromís amb la societat. A Catalunya Pere Quart, Salvador Espriu i Gabriel Ferrater van crear una poesia nova, tant pel que fa a la forma com al fons. D'aquesta etapa destaquen altres poetes de renom, com Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.

La literatura catalana actual viu un moment de gran efervescència, que es veu afavorit per una sòlida infraestructura editorial, una notable presència pública dels autors i un creixent reconeixement internacional de les seves obres. Així, l'obra dels autors més consagrats, com Teixidor, Monzó, Cabré i Barbal, es tradueix a d'altres idiomes i és llegida i reconeguda arreu del món.

El cinema i la literatura tenen molts punts en comú. Es pot dir que són llenguatges paral·lels. Tant l'un com l'altra volen narrar històries, per bé que amb recursos diferents: la literatura recorre a la paraula, mentre que el cinema, a més d'aquesta, disposa d'altres recursos específics, com el so i la imatge. El cinema sovint recorre a obres literàries i en fa adaptacions. [...]