Nou Lletres 3. Llengua i literatura

L'ocell dels ous d'or La gàbia on vivia l'Ocell Meravellós era de les més boniques que hi pot haver. El senyor Martingales, que n'era l'amo, l'havia triada més aïna menuda perquè el pardal no es cansara. I tot el dia estava pendent que no li faltara menjar i beure, ni campanetes dringadisses, ja que volia que sempre estiguera content. Però l'ocell no era feliç. Una gàbia, per adornada que siga, sempre és una gàbia. [...]

La donyeta Paula Supermin-min era un pobliu situat en una vall xicoteta on vivien uns donyets menudets. Tot estava fet a una mida minúscula. Fins i tot les formigues les havies de mirar a través d'una bona lupa. Els donyets eren gent tranquil·la, alegres com un piquerol i amb un somriure perpetu. [...]

Genxeng Després d'uns quants dies de viatge, el cuiner Genxeng es va parar davant d'un estany d'aigües tranquil·les. Al cap de poc, Genxeng havia pescat una carpa i havia encés un foc per cuinar-la. Quan la carpa ja era quasi cuita, va aparéixer un grup de soldats que escortaven un carruatge. Un d'ells li va advertir: –Està prohibit pescar en aquest estany. [...]

La xirindanga Conta la gent que vivia fa molt de temps un capellà conegut de tots i que ja estava molts anys al poble. L'home devia estar per la cinquantena i era una persona pacífica i tranquil·la a qui li agradava molt conversar amb els seus veïns. Però tenia el seu xicotet defecte: es considerava molt sabut i intel·ligent. [...]

Qui posarà el cascavell al gat? De sempre, homes, gats i rates no s'han pogut ni oldre. Una volta, després del succés amb el flautista de Hàmelin, les rates estaven preocupades per la forta persecució a què les tenien sotmeses els gats i per la mania que havien pres les persones de parar-los paranys. Decidiren fer un congrés per a estudiar la situació i hi acudiren els millors especialistes. [...]

El fantasma Mussi Miquel es trobava sol, acabant de fer els deures. Era hivern i sa mare havia anat a la farmàcia a comprar xarop per a la tos. De sobte, Miquel va sentir crits a la cuina. Com que era molt valent i espavilat, s'hi va acostar de puntetes i, sorprés, va descobrir que dins de la llavadora hi havia un llençol que demanava auxili. Va obrir la llavadora i, gatejant, va eixir un llençol banyat, marejat i refredat. [...]

La pedra amb mala sort Un pare ja molt vell, quan s'estava morint, va reunir els seus dos fills i els va dir: –Si us sembla bé, com que només tinc dues coses per a deixar-vos en herència, que són aquesta casa i aquesta pedra, he pensat deixar-te la casa a tu, el gran, i la pedra a tu, el menut. Al gran, que era una mica envejós, no li va semblar bé. Ell ja tenia una casa i preferia la pedra. [...]

La festa monstruosa Això va ser i era, una vegada, uns monstres xicotets i avorrits que vivien en un país trist en blanc i negre, amb alguns tocs sangonosos de roig. Anaven a una escola fosca, llòbrega i tenebrosa on aprenien coses de monstres: rugir, parlar amb la boca plena, furgar-se el nas, domesticar bavoses i colobres... En acabar el col·legi es reunien a casa d'Urk, el més animal de tots, per fer els deures. [...]

Mmmmm, quina melmelada! Una vesprada d'hivern, Pau seia al sofà de sa casa veient la televisió. Cada dia, en eixir de l'escola, comprava un xococau, el pastís que anunciaven entre programa i programa. Després, en arribar a casa, veia els dibuixos animats mentre berenava. Aquella vesprada sa mare li va fer una proposta. –Pau, el teu amic continua malalt. Podríem anar a visitar-lo. [...]

Apareix el cavaller Cavaller: (Parla amb accent estranger, el seu valencià és macarrònic.) Oh, quina donzella, amb la lluna plena sembla molt més bella! Princesa: Uh!... Estic somiant? Tu qui eres, què fas tu ací? Cavaller: No somieu; sóc un cavaller, però ara no sé si vinc o vaig, si puge o davalle; no sé on sóc, ni d'on vinc, ni com he arribat ací. [...]

La Terra El planeta que era blau El planeta, que era blau, ara té el color de caca que li hem donat entre tots amb molt d'esforç i constància. Hem fet un femer pudent del camp groc i la mar blava, de l'aire cristal·lí i pur i de la verda muntanya. Sol, estrelles i planetes, forats negres, lluna blanca, tots quan el miren es tapen el nas i giren la cara. El foc famolenc Cada estiu el foc es menja milers d'arbres com si res. [...]

L' arbre de paper Hi hagué una vegada un arbre que va nàixer en el racó més amagat del bosc, allà on només passaven els cérvols, les bèsties ferotges i els pardals... perquè els pardals arriben a qualsevol lloc. [...]

Juguem a les disfresses? Els meus iaios són fantàstics. Viuen en un castell a la muntanya amb moltes habitacions. La meua iaia era actriu de teatre. Encara guarda molts vestits en baüls de fusta. El meu iaio era escultor. Ell també guarda escultures enormes per tot el castell. Un dia que hi érem tots els cosins, els iaios van eixir cor­rents per una urgència. De manera que ens van deixar sols al gran castell. [...]

Notícies Astrònoms valencians fotografien una supernova Un equip internacional liderat pel valencià Ivan Martí Vidal (Institut Max Planck de radioastronomia de Bonn) fotografia l'esclat d'una supernova a la Galàxia del Remolí (M51). A la Galàxia del Remolí, en la constel·lació dels Llebrers, a 23 milions d'anys llum de la Terra, ha esclatat una de les seues estreles més massives, la SN2011dh. [...]

Còmic: Escola de superherois M. BALAGUER i C. LOSANTOS: "Aventures i desventures de la Rita Pinyada. Fet i amagar", El Tatano, núm. 47, maig de 1998. percussió: instruments que es toquen donant-los colps. arc: vareta amb les puntes unides per un fil tibant que serveix per a fregar les cordes de certs instruments. transportar : portar persones o mercaderies d'un lloc a un altre.