Savina 3. Llengua i literatura

Des d'antic l'ésser humà ha tengut interès d'expressar els esdeveniments que succeïen al seu entorn. Actualment el periodisme s'encarrega de cercar informació del que succeeix i difondre-la a través dels mitjans de comunicació. Gràcies a la premsa podem conèixer què passa tant al nostre voltant com en terres molt llunyanes. En un diari no tots els texts són iguals. [...]

Els diferents gèneres periodístics ens ajuden a entendre els fets que passen a la societat i a formar-nos el nostre parer. D'una banda, les entrevistes ens apropen a personatges d'interès i ens permeten saber què pensen sobre un cert tema o fer-nos una idea de la seva personalitat. De l'altra, els editorials, els articles d'opinió, les crítiques, etc. [...]

La ràdio ha estat durant molt de temps el mitjà de comunicació de masses més ràpid a l'hora de transmetre informació, sobretot si la comparam amb la premsa. Actualment comparteix aquesta immediatesa amb la televisió. La televisió no es va començar a difondre fins als anys cinquanta del segle passat. [...]

Antigament la literatura era un art efímer, que es transmetia oralment. Gràcies a l'escriptura la literatura es va poder fixar fa molts de segles, però no va ser fins a l'aparició de la impremta que es va poder difondre. Fins en aquell moment la gent coneixia la literatura gràcies als joglars i als trobadors. Ramon Llull va ser el primer escriptor en llengua catalana i és considerat el creador del català literari i el més prolífic.

Les cançons de gesta expliquen les gestes dels herois d'un poble. Estaven escrites en vers i els joglars les recitaven: d'aquesta manera la gent les recordava més bé. Moltes varen ser prosificades i incorporades a les cròniques, els primers texts literaris concebuts amb voluntat de deixar constància històrica. [...]

El segle XIV la prosa en català es diversifica i connecta amb el nou corrent que arriba d'Itàlia, l'Humanisme. Són d'aquest segle les cròniques de Muntaner i de Pere el Cerimoniós; però el que realment defineix el segle és la crisi espiritual que s'escampa per tot Europa. Per això trobam escriptors que volen impedir que s'imposi la nova mentalitat que fa de l'home el centre de l'Univers. [...]

El segle XV, després de quasi tres segles d'utilitzar el provençal, els nostres poetes abandonen aquesta tradició i escriuen els poemes en català. L'amor, que continua sent un dels temes preferits, passa a ser per als poetes del segle XV un amor real i íntim que els inspira uns poemes bellíssims i apassionats. [...]

La prosa de ficció en català va tenir la seva esplendor el segle XV i les dues obres culminants són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, dues novel·les cavalleresques en teoria, però realistes per la manera com reflecteixen la realitat. El segle XVI hi ha una davallada de la producció i la qualitat de la literatura culta en català. Per això aquest període s'ha anomenat Decadència. Tot i això, sí que hi hagué producció, però de literatura popular.

Durant les èpoques renaixentista, barroca i neoclàssica o il·lustrada, la literatura culta en la nostra llengua és pobra i escassa, molt lluny de l'esplendor del segle XV. Però la literatura popular, aliena als models, les modes i els interessos de la cultura oficial, continua expressant-se en la llengua pròpia. [...]

1. Figures retòriques Per a la creació literària la llengua parlada és modificada mitjançant uns procediments per produir un efecte estètic en el receptor. Aquests procediments reben el nom de figures retòriques i poden afectar la fonètica, la morfologia, la sintaxi i la semàntica. Les figures retòriques no es poden considerar pròpies només del llenguatge literari, perquè es basen en expressions de la parla col·loquial. 1. [...]