Savina 4. Llengua i literatura

La literatura és tradició. Normalment l'associam a creativitat i originalitat, però l'originalitat no pot prescindir de la tradició, que aporta referents, models i temes. De la mateixa manera que cercam en obres plàstiques o cinematogràfiques les influències d'altres artistes, també en podem cercar en les obres literàries de tots els temps. [...]

A la segona meitat del segle XIX es produeix una recuperació de la nostra tradició literària. L'any 1833 es publica una primera mostra de poesia romàntica en català amb dignitat literària, l'oda "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau. Després, autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà escriuen obres de qualitat i internacionalitzen la literatura catalana. [...]

A la fi del segle XIX la Renaixença ja havia perdut empenta. Intel·lectuals, artistes i escriptors consideraven antiquada aquella etapa. Amb l'objectiu de modernitzar la cultura catalana seguint els models europeus es va formar un moviment que es coneix com a Modernisme. [...]

A les darreries del segle XIX es produeix a Europa una profunda renovació del llenguatge teatral, gràcies, sobretot, a l'obra de dos dramaturgs: Ibsen i Maeterlinck. El teatre s'orienta més cap a l'anàlisi del món interior i les circumstàncies que envolten l'ésser humà. [...]

Modernisme i Noucentisme són dos moviments que s'encavallen. Si el Modernisme deixa de tenir influència amb la mort de Joan Maragall (1911), el 1906 es considera l'any en què el Noucentisme arrenca com a moviment, perquè Eugeni d'Ors comença a publicar el Glosari: un conjunt d'articles on va anar exposant les bases i els projectes del moviment. [...]

Les avantguardes se succeeixen per tot Europa a partir dels anys deu. Comporten una renovació estètica sense precedents perquè qüestionen una sèrie d'elements que fins aleshores ningú havia posat en dubte: la percepció que tenim de les coses, la dimensió no racional de l'ésser humà, el concepte mateix de bellesa i d'art. [...]

Al segle XX es plantegen nous temes en el món del teatre: el sentit de l'existència humana, l'absurd de la nostra condició i la marginalitat. Per primera vegada l'escenografia i l'espectador prenen protagonisme. El dramaturg català més important de la primera meitat del segle XX és Josep M. de Sagarra, amb un teatre popular, que obtengué molt d'èxit. [...]

Al començament del segle XX la novel·la realista entra en crisi: el jo i la realitat interior són expressats amb un llenguatge simbòlic. Destaquen autors com Marcel Proust, Thomas Mann, James Joyce i Virginia Woolf. A la literatura catalana un dels primers autors que es preocupà per l'anàlisi dels pensaments i de les sensacions dels personatges és Carles Soldevila. [...]

Durant la segona meitat del segle XX la narrativa europea està marcada per la Segona Guerra Mundial. Fins a l'any 1975 la dictadura de Franco havia posat molts d'impediments a l'ús públic del català. A partir dels anys seixanta hi hagué una certa permissivitat que féu possible l'aparició de nous escriptors. Pere Calders primer i Quim Monzó després destaquen en el tractament del conte. [...]

El realisme poètic és un corrent literari en què l'obra del poeta reflecteix el seu compromís amb la societat. A Catalunya Pere Quart, Salvador Espriu i Gabriel Ferrater obriren nous camins a la poesia catalana. En aquesta etapa tan prolífica de pactes destaquen Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés i Martí i Pol. A les Illes Balears també es viu un moment esplendorós: Blai Bonet, Marià Villangómez, Josep M. Llompart i Cèlia Viñas. [...]

Després de més de cent anys d'existència, el cinema s'ha convertit en un gran espectacle gràcies a la tècnica: projecció en tres dimensions en pantalles gegants, circulars i esfèriques, en certes sales acompanyada amb el moviment de les butaques... [...]